La Basílica gòtica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents, en aquest sentit, dels comtes d’Empúries. És un dels exemples més interessants de l’arquitectura religiosa gòtica de Catalunya.
L’obra, començada al segle XIII, prosseguí durant tot el segle XIV i finalitzà a l’inici del XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre. L’espai interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars fonts baptismals , el molt notable retaule major d’alabastre del segle XV, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Dolors del segle XVIII, l’orgue del segle XIX i molts altres elements d’interès.
El campanar, amb decoració gòtica, segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d’influència llombarda. Pertany segurament al segle XIII.
Reutaule de la Verge de la Candelera
Pica baptismal
L’ Orgue
A Santa Maria de Castelló hi ha orgues documentats des del segle XV. L’orgue actual data de principis del segle XIX (probablement començat el 1803), construït per Jean-Pierre Cavaillé. Posteriorment va ser ampliat per l’orguener barceloní Gaietà Vilardebò pels volts de 1855. Va ser conservat amb petites modificacions fins a 1936.
Durant la guerra civil no va ser destruït, però sí saquejat de bona part dels tubs de metall. Després de la guerra va restar abandonat fins els anys 70, quan Gerhard Grenzing (www.grenzing.com) va començar-ne la restauració. L’última fase va ser acabada el novembre de 2016.
És un instrument complex, que combina la tradició ibèrica amb la francesa, així com un pedaler a la manera alemanya (incorporat a principis del segle XXI). En conjunt permet interpretar un repertori molt ampli.
